Sara Bailac i Ardanuy. “Casa”.

El primer dia de vacances és dilluns de mercat i hi ha boira. Alguna taronja rodola per les llambordes de la plaça Major i la gent s’atura davant els pollastres a l’ast per escalfar-se el nas. A la font de Canaletes, tot són crits de calces barates i bosses demoda a bon preu. I què…

Josep Estadella. “Mosseta d’Urgell”.

A l’Urgell hi ha una fadrina que és hermosa com un sol. Dels mossos que la festegen endevina qui la vol”. Mosseta d’Urgell polida i cepada, de negre cabell, de dolça mirada,   de front ple de llum, de cara riallera: (un sol entre el fum d’una cabellera);   t’he vista regnâ dintre de la…

Joaquim Casas. “Notícies de Cervera”.

Un dels paisatge més austers de Catalunya és el que es domina des de les altures del campanar gòtic de Santa Maria de Cervera. Els territoris de secà de la Segarra -tan distints dels lluminosos llençols agraris de l’Urgell veí- són esventats, severs, no massa rics en tonalitats vegetals. Els verds dels seus boscos -arbres…

Xavier Garcia. “Castell de l’Ofegat”.

ENS HEM DIT -Anem a fer l’indio al Castell de l’Ofegat. I amb les bicicletes hem baixat pel pedruscall fins arribar als dominis del Negat. És un tossal coronat per unes pedres en ruïnes que el crepuscle dibuixa, capritxosament , amb forma de cap de gall; als afores del poble, molt a prop de l’abocador…

Jaume Agelet i Garriga. “Vila de Guimerà”.

Carrers rampants i torts fumosos de sols morts !   Oh campanar espellat de vents i ocells fendit ! Cases d’os rosegat !   Finestretes que al bat de sol d’or ploren nit. (100 poemes)

Magi Escribà Roca. “Els barris”.

Han arribat altre cop els dies de la barrila en els que es tira al carrer la gent alegre i tranquil·la. La gran festa popular del Corpus amb sa vuitada fa reviure el bon humor dins de cada barriada. Els de la Plaça, els del Carme, carrer Major i Mercè es posen en competència per…

Ricard Piqué i Batlle. “Ton escut”

Ton escut, Tàrrega aimada, és segell de Llivertat, és noblesa fort preuada, és senyal de germandat; és senyal de gent honrada defensora de vritat. Salut doncs, Pàtria estimada, per la teua honoritat, car les áligues que hostentes covejant el teu escut, és segell que a les palpentes hom li dóna el seu salut. Avant sempre!…

Francisco Carrasquer. “El mercat de Tàrrega”.

Aquella plaza limpia, sola, entremorada que anoche abandonamos, ríe ahora más pululante cuanto más se monta la mañana.   Las calles que refluyen en guerrilla las contagia esta plaza con su risa hasta la carcajada, en un hervor de gentes y de voces entre frutas, verduras, cacharros y quincalla.   Lunes de Tàrrega.   Es…

Joan Margarit. “Dona de la Segarra”.

Vinyes de malvasia i macabeu de les clares cançons que la meva àvia em cantava al crepuscle, quan tornàvem vora els horts del costat de la riera. Al filat de la mort queden llençols prop de l’obscur racó d’un safareig, però el silenci i prou és qui respon si recordo la brisa entre les canyes,…

Maria-Mercé Marçal. “La meva filla”.

“L’Heura o l’Oliver. Vaig decidir el seu nom tot just vaig quedar embarassada i vaig decidir tirar endavant. I, em fa gràcia que ho sapigueu, el primer nom -Heura-el vaig decidir un dia que era aquí a Ivars. L’altre, Oliver pensant en aquesta terra i en les oliveres que hi ha anant a Anglesola. Són…

Joan Santamaria. “Vallbona de les Monges”.

Llustreja. Els camps es tornen grisos de boira i de fred. Ens manca Vallbona, encara. No trigarem a arribar-hi… Darrera d’aquest tossal, com un munt de cendra molla, ens espera un exquisit tresor, un joiell delicadíssim. Vallbona de les Monges! Un cenobi sencer, intacte. Us estranya…? Doncs, sí: un joiell que encara no ens ha pegat la corada de destruir. Mireu-vos-el! Ja…

Ramon Turull Bargués. “Carreró de les bruixes”.

Potser no n’hi ha hagut mai cap, però això té la foscor: amb ungles només dibuixa rostres i perfils de por. Ara la llum sols respecta, amb mà de decorador, per a fer vista bonica, la volta, l’arc i el racó. Més la vida hi torna, plena, el quart diumenge d’agost, amb l’Aquelarre que és…